La CAÇA a CATALUNYA (V).
El paper del propietari en la gestió cinegètica
Acabem amb aquest breu article la sèrie que des de fa temps (Dreceres de novembre-desembre 2008, gener-febrer 2009, març-abril 2009 i maig-juny 2009) us hem anat oferint. Seran potser quatre ratlles més sintètiques i filosòfiques, i no tan tècniques o jurídiques com les ja exposades. Però servirà així, si més no, com a colofó. I si de cara a linici de la present temporada de caça algun dels dubtes o neguits que hem anat exposant-vos, saclareixen o si més no, sels comença a posar solució, entenem que tot pegat haurà valgut la pena.
Les àrees privades de caça són, com hem vist, les figures més nombroses dentre la formes de gestió cinegètica a les nostres contrades. Alhora són les que, dins la seva constitució, tenen com a base territorial majoritàriament finques de propietat privada. En lenquesta que lINSTITUT AGRÍCOLA va dur a terme a inicis dany juntament amb la tramesa de la carpeta de les fitxes informatives- es fa palès aquesta preponderància dels acotaments privats. Aproximadament el 80% de les enquestes rebudes manifesten que tenen la seva propietat (o part) dins duna àrea privada de caça.
Actualment, però, la gran majoria dels vedats són gestionats pels titulars del dret cinegètic generalment societats de caçadors-, als qui temps ençà el propietari de la finca els hi ho va autoritzar. Però com també hem constatat en les enquestes citades, tres quartes parts delles manifesten que no tenen coneixement estricte de lexistència dun escrit dautorització. Això es deu, segurament, a que lescrit existí i segurament existeix en algun calaix perdut o a les golfes- però foren atorgats pels avis o besavis dels actuals propietaris. De fet, doncs, molts teniu en la vostra finca una àrea privada de caça, sense tenir constància de lautorització pertinent. I el que també és ja més greu, almenys pel que fa al respecte de la propietat privada i de lexercici dels drets que en representa, no percebeu cap compensació o retribució per lexercici de la caça en la vostra propietat més de la meitat de les enquestes ho manifesten-. En una societat tant formal i protocol·lària com és la nostra, on cada dia anem amunt i avall amb més carpetes i paperassa no és concebible, o creiem que no lliga, que lús i gaudiment duna finca privada per part duns tercers dels que molts cops fins i tot ignorem qui són- no estigui posada de manifest per escrit ni se sàpiga del cert quines són les regles de joc.
Pel que fa a la gestió cinegètica, sembla que el que es vol imposar paulatinament és un model de gestió civil. LAdministració només fixa els períodes generals de quan es pot caçar i aprova el pla de caça. I el titular de làrea de caça (societat de caçadors, normalment) en serà el responsable de lactivitat. Titulars i associats, com a gestors del vedats, han de tenir cura dels seus terrenys, emprant un conjunt destratègies o tècniques jurídiques per la conservació i ús dels valors i dels recursos naturals, culturals, paisatgístics i econòmics. Si la gestió és bona o bé dolenta, el principal beneficiari o perjudicat per lactivitat és el propi titular i els seus associats, però el propietari dels terrenys també nha de ser partícip.
Entenem així que la gestió dels vedats de caça és un negoci que exigeix als seus titulars uns recursos bàsics i necessaris de compliment obligatori per la conservació i aprofitament cinegètic. Per tant, lINSTITUT AGRÍCOLA, defensa la gestió del vedat de caça sota la influència directa o indirecta -contracte civil o mercantil- del propietari, creient fermament en la seva vinculació i participació expressa, encara que hi hagi unes altres persones titulars del dret de caçar. El propietari ha de saber en tot moment la gestió que es duu a terme en els seus terrenys, essent el primer interessat en la bona administració dels recursos ambientals per la millora i conservació del seu patrimoni natural i econòmic.
I tot això sha de fer, com ja varem argumentar, amb una bona planificació i gestió de la caça, feta per professionals i amb consciència del que hi ha en joc per a totes les parts (propietari i titular de lacotament). No només és necessària pel sector cinegètic en particular, si no que resulta imprescindible per aconseguir altres efectes positius pel medi ambient. I, en última instància, per poder assolir lequilibri i la compatibilitat de lactivitat venatòria amb els demés usos del medi natural i lactivitat agrària.
La figura dels Plans Tècnics de Gestió Cinegètica són aquells instruments de planificació cinegètica que tenen com finalitat aconseguir un ús sostenible de les espècies de caça, compatible amb la conservació dels ecosistemes i de les espècies amenaçades. Això inclourà el seu seguiment, la recerca de les dades de camp que comprovin lestat de compliment, assegurar la qualitat sanitària i genètica dels animals que sutilitzen per repoblar, etcètera.
Heus ací dues perspectives diferents: la conservació de la fauna silvestre i el seu aprofitament per part de lhome. Aquestes estan condemnades a caminar agafades de la mà, amb lobjectiu comú de garantir el manteniment de les poblacions danimals silvestres, i assolint un aprofitament ordenat i racional. Tot el que no es faci així, està condemnat a fracassar. I si demés, ha de servir per a facilitar un recurs econòmic a les propietats privades i a les explotacions agràries, millor que millor.