L'Institut Agrícola reb a un alt càrrec del
Consell de la Unió Europea

 

Trobada d'empresaris agroindustrials amb
Àngel Buixareu, Director General del Consell de la Unió Europea

  

El passat 27 de novembre va tenir lloc a la seu de l’Institut Agrícola una trobada amb empresaris agroindustrials de diferents sectors i l’alt representant de la Unió Europea Ángel Boixareu, Director General d’Agricultura, Afers Socials i Sanitat del Consell de la Unió Europea, institucions de la Unió integrada per els caps d’Estat i de Govern dels Estats membres, ara presidida per Donald Tusk.

 

Ramon d'Abadal, vicepresident de l'Institut Agrícola; Baldiri Ros, president; Angel Buixareu, Director General del Consell de la Unió Europea; Joan Pons i Joan Cols, vicepresidents de l'Institut Agrícola.

 

 

La trobada va servir per intercanviar idees sobre els grans reptes pendents de la PAC. Angel Boixareu va fer un repàs a les últimes grans reformes de la PAC l’última de les quals es correspon a la del 2018 i liderada per l’actual comissari d’Agricultura, l’irlandès Phil Hogan i que entrarà previsiblement en vigor el 2020. Un dels primers missatges que va destacar Boixareu és la intenció del comissari Hogan en tractar el sector agrícola com un sector econòmic més, i on la sostenibilitat econòmica de la indústria, una de les reclamacions històriques de l’Institut, és un objectiu principal.

 

Des de la Comissió Europea es parla de la necessària reorientació a mercat del conjunt del sector. Els altres dos grans objectius són la coneguda sostenibilitat mediambiental, i el foment de la innovació i la recerca en el sector agrícola. Respecte aquest punt Boixareu va recordar que els pressupostos comunitaris, que tenen una vigència de 7 anys (l´últim per el període 2014-20), estan incorporant cada cop més partides pressupostaries en aquest efecte. De cara el proper pressupost multianual, 2021-27, s’espera que la partida de fonts dedicada a la recerca i la innovació en el sector agrícola serà propera als 10.000 milions de d’euros. Cal estar atent a oportunitats d’aquest tipus, va remarcar Boixareu.

 

També és important notar com les prioritats de la UE estan canviant de forma ràpida i com la importància en el pressupost de la Política Agrària Comuna serà cada cop menor. Una tendència que s’ha anat consolidant en els darrers anys: al 1984 la partida de la PAC era un 68% del pressupost, avui aquest percentatge està al 37% i s’espera que baixi fins el 28% en els propers pressupostos. Espanya ha estat històricament un dels Estats membres –juntament amb França i Alemany–, que més s’ha beneficiat d’aquests fons: en els últims pressupostos la xifra puja a 39.000 milions d’euros, uns 6.000 milions anuals que, amb la reducció, quedaria vora els 5.550 milions a partir de 2020. Les partides pressupostaries que tenen més protagonisme són les corresponents a defensa, seguretat e immigració, en línia amb els grans reptes interns i extern que afronta la UE en el nou escenari global post-Trump.

 

 

Des del punt de vista comercial, a la trobada va sortir el tema de l’embargament rus, que ha suposat una pèrdua anual per al conjunt de la UE de 5.000 milions anuals, que no va comptar amb represàlies comercials per part de la UE però si que, va remarcar Boixareu, la reacció russa ha motivat tota una sèrie d’accions estratègiques en el marc de la UE per compensar aquesta caiguda amb l’obertura de nous mercats a través de l’impuls d’acords bilaterals amb Japó, Canadà, o Singapur, entre d’altres, i s’està treballant en desbloquejar l’acord amb Mercosur i els EUA.

 

Per part de l’Institut, Baldiri Ros va remarcar la importància que tenen les institucions europees a l’hora d’establir el marc legislatiu del sector i la importància vital de que els empresaris siguem capaços de fer escoltar la nostra veu a Europa per afavorir una regulació racional que permeti tant la sostenibilitat mediambiental com la sostenibilitat econòmica i que permeti a les empreses agrícoles del país competir a nivell global, creant riquesa i ocupació.

 

D’altre banda, l’equip del Servei d’Estudis, Tècnic i Jurídic de l’Institut va poder resumir les grans línies de treball: el Despoblament Rural, la reforma de la PAC, i el repte de l’aigua en el segle XXI. Es va posar l’èmfasi en que la política de la UE ha d’ anar més enllà de les polítiques de la despesa i ha de posar l’accent en ser capaç de generar un marc legislatiu estable, eficient i funcional per a l’activitat econòmica. Des de l’Institut es va remarcar la importància d’entendre que la millor manera de garantir la sostenibilitat mediambiental es assegurant la sostenibilitat econòmica (sense ajudes) del sector; el primer sense el segon és una fita impossible.

 

En aquest sentit, el compromís de l’Institut Agrícola i de tots els seus associats, serà seguir treballant per tenir més visibilitat i influència en el marc de les institucions europees per defensar una marc jurídic europeu que millori les oportunitats del sector en una economia cada dia més global i competitiva.

 

 

Article publicat a La Drecera 172 Novembre - Desembre 2018

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya